Directa - nº 98 - 18 de juny de 2008

Aquest estiu no només la cator sera asfixiant. Sobretot el juliol, que ve carregat. Enguany hi haurà bombardeig d’esdeveniments políticament correctes, que ja se sap que alló gai és guai. Sí, les hostes del capitalisme marica, generosament ens respectaran el 28 de juny, diada internacional per l’aliberament gai, lesbià i transsexual, pero ja estan preparades per fer-nos la guitza. Comencen el 29, l’endemà, amb una festa d’Acegal, l'associació d’empresaris roses; la setmana següent, el Gaylespol (Gais i Lesbianes Policies) i, tot seguit, el Gay Circus (aixó no fa cap gracia) i els Eurogames, un esdeveniment que dignifica -diuem- les olimpiades gais i lesbianes.

Les ganes et poden. Primer, entre les mariquites acérrimes, militants esforçades del Col·lectiu Gai de Barcelona, va sorgir la idea de fer una trobada gailesdel (gais i tesbianes delinqüents) i montar un pollastre a aquesta penya com, per exemple, una declaració solermna i jurada amb el cul sobre la Bibliia dient que mai cardaríern amb aquests repressors de I’hóstia. Pero una nit de marxa, a mesura que els porros es multipticaven i les cerveses corrien a dojo, vam caure en l’efecte corrosiu de la ironia més mordaç i va ressorgir una vella idea nascuda la primavera del NO’92.

És el que té que en una associació hi convisquin diverses generacions. Que, juntament amb les jovenetes, hi ha les jurássiques i, així, en un moment donat, una salta i explica com va ser aquell fatídic estiu del 92, quan Barcelona va ser a l'ull de l'huraca mundial i la ciutat va ser presa per desenes de milers de policies i assetiada per milers de militars. Quan van destruir tot un barri per fer una Vila Olímpica; quan en Garzón va segrestar —legalment diuen— més d’una cinquantena d’independentistes per evitar les xiulades als Borbons el dia de la inauguració; quan cada vint metres et demanaven la documentació; quan els drets constitucionats van ser, un cop més, trepitjats.

Un dia vaig sortir al balcó a estendre la roba i qué em vaig trobar? Doncs vaig comptar fins a set helicòpters alhora sobrevolant ta ciutat. Set que veia des del balcó de casa… Imagineu-vos que et total devien ser 15, 30 o vés a saber quants.

La militant prejubilada va estarse una estona més recordant batalletes. Quan va explicar aquella idea frustrada del NO'92 de fer unes olimpíades mariques alternatives, una marieta adolescent va agafar et guant. Així, entre cerveses, porros i llàgrimes de tan riure vam recuperar la iniciativa.

Per tant, us votem anunciar solemnement que, com a contrapropsta a les roses reaccionaries, el proper 26 de juliol, davant la nostra seu i coincidint amb l'oficial, nosaltres celebrarem la nostra peculiar olimpíada, a la qual esteu totes convidades. Hi hauri diverses competicions com una cursa de 100 metres talons, Ilançament de ventalls, natació sincronitzada —versió Esther Williams, o Gemma Mengual—, tir a I’heteropatriarcat, cursa d’obstacles homófobs. aixecament de chubbies i moltes altres. Tantes com se'ns puguin passar pel cap a cada una de nosaltres.

I qué pretenem amb tes olimpíades maribollotrans? Doncs fer palesa la discriminació de génere a l'esport, la competitivitat, la situació de les lesbianes, trans i gais a la Xina, el sitenci hipócrita dels governs occidentals i dels Eurogames, la manca de Ilibertat al Tibet i d’altres pobtes sotmesos —com eI català—, l’ocupació de la nostra ciutat per part de l'Ajuntament i de la Generalitat amb aquest tipus d'esdeveniments per vendre Barcelona com una capital de turisme gai... Pero no denunciem només l'absurd de fer unes olimpiades gailestrans (i aixó de trans és un dir), sinó que volem desmuntar l’estratégia desactivadora del moviment GLT de base d'aquest juliol, com diuen els mari-g-ossos, la “importancia estratégica d’establir relacions fluides amb la comunitat “(sic) amb l'únic objectiu de controlar-nos encara més (www.gaylespol.org), o la intenció de donar al poble pa, circ i

sexe i mantenir-nos encantats sense capacitat d’analitzar críticament la realitat o sotmetre’ns als escurabutxaques que són l’empresariat de l'euro rosa o tantes i tantes altres repressions.