Cada Caganer's Party, des de fa anys i panys, la passo solet. Durruti i ajuda, em va costar anar-me deslligant dels familiars per les dates nadalenques al llarg d'una década. Un cop assolit, gaudeixo de la solitud i un plat d'arrós bullit com a únic àpat el 25 de desembre.

Aquest estiu no només la cator sera asfixiant. Sobretot el juliol, que ve carregat. Enguany hi haurà bombardeig d’esdeveniments políticament correctes, que ja se sap que alló gai és guai. Sí, les hostes del capitalisme marica, generosament ens respectaran el 28 de juny, diada internacional per l’aliberament gai, lesbià i transsexual, pero ja estan preparades per fer-nos la guitza. Comencen el 29, l’endemà, amb una festa d’Acegal, l'associació d’empresaris roses; la setmana següent, el Gaylespol (Gais i Lesbianes Policies) i, tot seguit, el Gay Circus (aixó no fa cap gracia) i els Eurogames, un esdeveniment que dignifica -diuem- les olimpiades gais i lesbianes.

Cualquier acción genera una reacción; por tanto, si creyéramos a pies juntillas la daltónica visión de Skinner todo movimiento reaccionario generaría una nueva revolución. Pero sea de la mano de la ley del péndulo skinnerniana o del sincretismo sintético marxista, la teoría va dando tumbos divorciada de la práctica mucho más a menudo de lo que nos gustaría.